L’aprofitament dels recursos hídrics del Lluçanès ja es troba documentat en l’època medieval, tot i que la majoria d’elements que han quedat són d’època Moderna i Contemporània. Repartits als peus de les diferents rieres i recs del territori hi ha bastits nombrosos molins, la majoria dels quals daten dels segles XVII i especialment el XVIII, tot i que ampliats en diferents etapes constructives. A causa de la ubicació dels molins, sovint en llocs humits i poc assolellats, molts han caigut en desús com a habitatge i actualment molts es troben en runes i altres simplement deshabitats. Alguns però, encara conserven molts dels seus elements intactes.

El Molí de Puig-oriol, a Lluçà, encara s’utilitza per a ús cultural i turístic i, tot i que moltes peces originals s’han anat substituint, permet observar el funcionament d’un molí.