A l’església es celebrava la trobada anual del Consell de Jurats del Lluçanès, consell integrat per representants de totes les parròquies que formaven la Sotsvegueria del Lluçanès.
El camí de la Cendra forma part de l’antic camí ral que connectava Berga i Vic.
L'edifici de l'actual església parroquial de Prats, situada a la plaça de l’església, al carrer Major de Prats de Lluçanès es va construir entre els anys 1627 i 1649.
El Monestir de Lluçà, antiga canònica agustiniana, constitueix un petit gran conjunt patrimonial medieval de primer ordre dins el romànic català.
Sant Andreu de Llanars és una petita joia romànica de Prats de Lluçanès.
Aquesta església es trobava dins l'antic terme del castell de Gurb, al lloc de Fenollet. No degué passar de capella rural dependent de la parròquia de Sant Bartomeu del Grau.
És un bonic i robust pont d'uns 25 metres de llarg amb un massís pilar central i dos ulls.
L’Església de Sant Martí d’Albars és d’estil barroc-neoclàssic de mitjanes dimensions constituït per una nau i un campanar de torreta.
El Centre d'Interpretació de la Bruixeria de Sant Feliu Sasserra fa referència al món de les bruixes, remeieres i dones sàvies, i està dividit en 3 àmbits.
Una exposició que ens ajuda a percebre un recorregut històric de la població i l’origen del patrimoni, cultura i tradicions de la vila.
L'edifici va ser construït el 1611 per a ubicar-hi la seu de la Cúria de la Sotsvegueria del Lluçanès, funció que va conservar fins l'establiment del Decret de Nova Planta.
Va ser la casa natalícia de Sant Pere Almató (1830-1861): dominic i missioner a Filipines i al Vietnam, on va ser mort.
És un edifici de tipus modernista, de petites dimensions i de planta octogonal formada únicament per planta baixa.
És un temple d'estil barroc popular d'una sola nau, amb tres petites capelles laterals a cada banda, acabada en presbiteri i façana curvilínia.
Cada any, per Sant Cristòfol, 10 de juliol, s'hi celebra una missa i s’hi canten els goigs en honor a Sant Cristòfol.
És una capella de petites dimensions, d’estil neoclassic, situada al carrer Santa Magdalena dins el poble de Sant Feliu Sasserra.
Els retaules barrocs de Sant Boi de Lluçanès constitueixen un conjunt excepcional de l’art barroc i neoclàssic de Catalunya.
La col·lecció de fòssils del museu, consta d’uns cinc mil exemplars i d’unes 70 espècies diferents, la majoria són marines i provenen de terrenys sedimentaris.
Sant Salvador de Bellver és una església romànica situada a l'extrem nord oriental del terme municipal de Sant Boi de Lluçanès a la punta d'una carena que domina la part de tramuntana de la Plana …
Destaca la portalada de l’antiga església romànica integrada a la façana sud de l’actual església.
L'interior de l'església conserva un conjunt excepcionals de 8 retaules barrocs i neoclàssics que representen un patrimoni artístic molt valuós i singular que es va salvar de la Guerra Civil espanyola.
L’Església Vella es situa al lloc anomenat el Grau, prop del cingle, és l’origen del poble i conserva una part de la seva construcció i les traces del que fou una església romànica del segle …
Sant Jaume d’Alboquers forma part d’un conjunt arquitectònic situat en un indret elevat.
A la capella Fonda, situada a la capçalera de la nau lateral est, hi ha l'exposició d'orfebreria d'art religiós de les parròquies de Sant Bartomeu del Grau i de Sant Jaume d'Alboquers.
L’edifici pren el nom de la propera masia de la Devesa i està annexionat a una antiga masoveria a la part de ponent.
Popularment es diu que les imatges del santuari de la Quar i la dels Munts es veuen l'una a l'altra.
Originalment fou un edifici pre-romànic que es va refer al segle XI i s'ha ampliat en diverses etapes en els segles XVI i XVIII tot annexionant capelles laterals que no respecten la forma romànica …
L’Espai de Memòria de Prats de Lluçanès és l’itinerari commemoratiu dels fets ocorreguts el 3 de febrer de 1939 quan, després d’un cruent combat, les tropes franquistes van entrar a la població de Prats de …
Les Tres Fonts és una font de poble que data del segle XVIII situada al capdavall del carrer de la Font dins el nucli de Prats de Lluçanès.
D’origens medievals, Santa Eulàlia de Pardines es troba documentada l’any 915, quan encara depenia del castell d’Oristà.
La figura blanca i discreta del santuari de Lurdes és omnipresent des de qualsevol punt del Lluçanès.
Davant la petita esplanada de l'ermita de Sant Sebastià hi acaben les curses dels Elois que es fan en el marc de la Festa de Sant Joan i els Elois.
El safareig es troba a cobert per una estructura amb teulada d’una sola vessant i presenta diverses obertures de maó i amb arcs de mig punt.
La petita capella de la Bona sort va donar naixement al poble de Prats de Lluçanès que es va desenvolupar al seu voltant.
Els senyors eminents del castell eren els comtes de Barcelona, i com a tals, reberen diversos juraments de fidelitat dels vicaris comtals.
Alpens rep durant aquests dies molts visitants interessats en conèixer l’ofici de forjador, que semblava desaparegut i en canvi continua ben viu.
Es troba situada a l'extrem nord-oriental del límit del terme municipal dominant una àmplia panoràmica de la Plana de Vic i els Pirineus.
La majoria dels bancs de l'església duen inscrits els noms de grans masies de Sobremunt.
Jaume Puig de Perafita i els seus dos fills, Francesc i Antoni Puig i Sorribes van ser, segurament, els lluçanesos més importants de la Guerra de Successió.
Aquest mas fou la casa de Jaume Puig.
Santa Margarida de Vilaltella pot ser considerada perfectament de finals del segle XI o principis del XII.
Cada any el primer diumenge d'octubre s'hi celebra un aplec.
Sant Pere és una església de gran dimensions d’estil barroc. A l’interior de l’església es conserva el timpà de l’antiga església romànica decorat amb baix relleu.
Es tracta d’un petit museu amb una col·lecció d’unes 5.000 peces de terrissa d’utilitat i ceràmica dels Països Catalans que té la finalitat de mostrar i conservar aquesta tradició popular.
Puig Ciutat és un jaciment d’època romana,destruït de manera violenta per les tropes de Juli Cèsar l’any 49 aC.
El mirador de Sant Sebastià ofereix boniques vistes del poble i els voltants d’Oristà.
Originalment era una petita església d’una sola nau coberta amb volta de canó i capçada a llevant per un absis semicircular amb una finestra d’una sola esqueixada
Davant de la capella de Sant Nazari, encara es conserven les restes de diverses edificacions que corresponien a l'antiga cel·la de l'ermità de la capella i un molí d'oli per a ús d'aquesta capella.
És el mas on nasqué Perot Rocaguinarda, que es convertiria en un dels bandolers més coneguts al Principat de Catalunya a principis del segle XVII.
Presenta dos nivells parcialment superposats arran del descobriment de la cripta-tribuna de l'antiga església romànica.
La cripta-tribuna de Sant Andreu d'Oristà és una petita joia del romànic català.
Activitat dirigida a famílies, empreses, centres de lleure o grups d’amics i amigues. Per a grups de màxim 6 persones
Ofereix una visió de conjunt de la figura del bandoler lluçanès, nascut a Oristà el 1582 i mort a Nàpols en data indeterminada.
Una ruta per descobrir els elements d'art romànic que trobem a Sant Bartomeu del Grau.
Es tracta d'un dels millors i escassos models d'església romànica rotonda de Catalunya.
La Fita es troba relacionada directament amb l'antic camí ramader que transcorria pel terme municipal de Sant Agustí de Lluçanès.
El safareig es va construir l'any 1937 per donar un equipament col·lectiu i facilitar les feines domèstiques de la llar dels veïns de l'Alou
D'orígens antiquíssims situada dins l'antic terme del castell de Lluçà.
Es tracta d’un edifici religiós de notables dimensions amb planta rectangular.
Alpens està declarat com a punt d’Interès Artesanal pel consorci d’Artesania i Moda de la Generalitat de Catalunya.
Aquesta església es trobava dins l'antic terme del castell de la Guàrdia, de la comarca del Ripollès.
Fins al segle XIII era anomenada de Vilallonga i es trobava dins l'antic terme del castell de la Guàrdia, a la comarca del Ripollès.
Des del campanar de Santa Maria d'Alpens sembla ser que es va disparar el tret que va matar el brigadier Josep Cabrinetty, el 9 de juliol de 1873.
Els seus dos campanars idèntics de torre octogonal i coronats amb balustrada, han donat a l’edifici una peculiaritat única i especial.
L'ermita està molt ben situada i des d'aquí es pot contemplar una vista panoràmica espectacular de tota la contrada.
D’origen medieval (s XII) es tracta d'una edificació que ha arribat als nostres dies amb forces modificacions.
Sant Climent de la Riba es troba situada en un punt lleugerament elevat dins la vall de la riera de Merlès.
És un bonic pont d’estil gòtic, construït durant els segles XIV o XV, d’esquena d’ase que comunica els dos nuclis: Santa Maria i Sant Martí de Merlès salvant el pas de la riera de Merlès.
A la zona est s'estén el cementiri tancat amb un mur de pedra on s'hi ubicava un antic comunidor, del qual en resten alguns vestigis dempeus.
L'estructura de l'església es troba ofegada per veïnes construccions modernes que dificulten poder admirar-la adequadament.
Les primeres notícies sobre l'església de Sant Miquel daten de l'any 1011, referides a l'existència d'un nucli de població i a la construcció de l'església, la qual fou substituïda al segle XII per l'actual.
És una església d’estil barroc-neoclàssic, de planta rectangular, d'una nau coberta amb volta i amb capelles als laterals, i absis carrat orientat al nord.
c/ Vell, 3
08515 – Santa Creu de Jutglar (Olost)
93 888 00 50
turisme@ consorci.llucanes.cat
Horari d’atenció al públic:
de dilluns a divendres de 8.30h a 15:00h