Transhumància

Entre el Ter i el Llobregat, la plana i el Pirineu, el Lluçanès ha estat un lloc de pas de ramats transhumants cap a les pastures de muntanya. Això n’ha marcat la fesomia dels pobles, la Torre d’Oristà, l’Alou, Sant Bartomeu del Grau o Santa Eulàlia de Puig-oriol són nuclis nascuts al peu del camí ramader. La toponímia (Beulaigua), el desenvolupament econòmic (el Lluçanès va ser centre d’una manufactura llanera vigorosa) i els elements culturals i tradicionals que es conserven, fites com la Pedra Dreta, o diverses fires ramaderes, són vestigis que recorden la important activitat de la transhumància al Lluçanès. El Lluçanès manté avui l’encant discret i rural d’una comarca viva.

Els camins de Transhumància foren origen dels pobles i economia del Lluçanès. Els elements culturals que es deriven de l’activitat transhumant són d’una gran riquesa patrimonial: basses d’abeuratge dels ramats, pletes, fites ramaderes, cases de parada que servien d’hospedatge a ramats i pastors, i costums, tradicions, llegendes, oficis (pastors, tonedors, paraires, filadors, teixidors o traginers), fires, festes, mercats i balls que sorgeixen vinculats als camins ramaders.