La dansa del Treure Ball es ball, és una dansa molt antiga que es balla per la Festa Major i en la festivitat de Sant Pere Almató. Els seus orígens es podrien remuntar als drets senyorials medievals en el fet de tenir el privilegi d’iniciar el ball. Els dansaires són dues parelles que representen l’autoritat senyorial. Els homes porten barret de copa, camisa clara, pantalons foscos, espardenyes de betes i un ram de flors a la mà dreta. Les senyores es vesteixen amb xal, tot i que a vegades han portat una caputxa, amb faldilla estampada i espardenyes de betes. Els quatre balladors fan diferents evolucions al voltant de la plaça, una part caminada i una altra ballada, repetint-se dues vegades.
La dansa del Treure Ball té els mateixos passos que una sardana curta; té trenta-dos compassos que es repeteixen quatre vegades i per tant té un tiratge sencer de cent vint-i-vuit passos. Es dansen trenta-dos passos de passeig i trenta-dos punts de saltat, amb la particularitat que en el compàs setze, el ballador passa el ram per sobre el cap de la donzella. Pel què fa a la música s’hi troben dues classes de melodia, és a dir, dues tirades de setze compassos i cada vuit la melodia es va repetint. Tot seguit es procedeix a ballar el Ball Robat que és un vals-jota també amb repetició. En una primera part ballen només les dues parelles que han dansat el Treure Ball.
A la segona part, dos homes del públic prenen les dues balladores a les seves respectives parelles, els quals es veuen obligats a buscar-ne d’altres d’entre el públic per continuar ballant. Això es va repetint mentre hi hagi homes del públic disposats a “robar” les parelles, establint així una llarga cadena fins que s’acaba la peça musical.
El Treure Ball té uns orígens molt antics que es podrien remuntar als drets senyorials medievals en el fet de tenir el privilegi d’iniciar el ball. La dansa del Treure Ball que es balla en l’actualitat a Sant Feliu Sasserra és importada aproximadament l’any 1885 per algun traginer o mercader que l’aprengué del Pirineu. Tant la versió original com la importada estan recollides en el llibre “Folklore del Lluçanès de Josep M. Vilarmau i Cabanes”, editat pel Grup de Recerca Folklòrica d’Osona.
c/ Vell, 3
08515 – Santa Creu de Jutglar (Olost)
93 888 00 50
turisme@ consorci.llucanes.cat
Horari d’atenció al públic:
de dilluns a divendres de 8.30h a 15:00h