- Coneix
- Escapa’t
- Planifica’t
- Tasta
- EXPERIÈNCIES
- Agenda
- Contacteu
- FULLETONS
Església de Sant Martí de Merlès
L’església de Sant Martí de Merlès es troba situada a llevant de la riera de Merlès enfront del nucli de Santa Maria de Merlès, separats per la riera i units pel pont gòtic que permetia el pas d’una església a l’altra.
L’edifici actual és el resultat d’un conjunt de transformacions que ha sofert el temple al llarg dels anys. És una església d’una sola nau, coberta amb volta de canó i orientada a llevant, amb la casa rectoral adossada. De la construcció romànica es conserva la forma rectangular, la seva orientació primitiva i l’accés al mur de migjorn, bé que amb el portal d’arc de mig punt flanquejat amb falses pilastres i coronat amb un entaulament a mode de guardapols, construït al segle XVII. El campanar que arrenca de la façana nord, és de curta torre quadrangular massissa, amb dues obertures d’arc de mig punt per costat i coronat amb teulada de quatre vessants.
A la zona est s’estén el cementiri tancat amb un mur de pedra on s’hi ubicava un antic comunidor, del qual en resten alguns vestigis dempeus.
Més informació
L’església de Sant Martí de Merlès es trobava dins l’antic terme del castell de Merlès. A mitjan segle X el terme del castell fou dividit en dos, utilitzant la riera com a frontera entre ells. El sector de ponent restà al comtat de Berga i al bisbat d’Urgell i el sector de llevant passà a ser territori del comtat d’Osona-Manresa formant part del bisbat de Vic. El fet que l’església parroquial de Santa Maria quedés inclosa en el bisbat d’Urgell degué provocar la creació d’una nova església en el terme pertanyent al bisbat d’Osona-Manresa dins els límits del bisbat de Vic: l’església de Sant Martí de Merlès, documentada ja al segle X.
L’església de Sant Martí apareix aixecada l’any 976, quan Bonfill donà a l’església de Sant Per de Vic el seu alou situat dins el comtat d’Osona, al terme del castell de Merlès, corresponent diverses afrontacions a terra de Sant Martí. L’any 988 és esmentada com a “domus Sancti Martini”. Les funcions parroquials es constaten entre el 1025 i el 1050 en una llista de parròquies del bisbat de Vic. Vers l’any 1068 el primitiu temple devia ésser substituït per una altra construcció més sòlida que l’anterior, romànica.
Les reformes del segle XVII modificaren sensiblement l’estructura primitiva de l’església romànica: es va canviar l’absis semicircular per un presbiteri quadrat, es van fer dues capelles formant un creuer, la sagristia i la casa rectoral, adossada a l’oest.
-
Included
-
Not Included
