- Coneix
- Escapa’t
- Planifica’t
- Tasta
- EXPERIÈNCIES
- Agenda
- Contacteu
- FULLETONS
Església de Santa Maria d’Olost
L’església parroquial de Santa Maria d’Olost es troba situada al centre del nucli urbà d’Olost. Els seus dos campanars idèntics de torre octogonal i coronats amb balustrada, han donat a l’edifici una peculiaritat única i especial. Segons la llegenda que envolta la construcció d’aquesta església, una família propietària d’Olost, després d’anys sense poder tenir descendència, va prometre que pagaria un campanar si la Mare de Déu de l’Assumpta els ajudava a tenir un fill: van tenir bessons!
La façana principal, orientada a l’oest, presenta un gran portal d’accés d’arc rebaixat, emmarcat amb brancals i coronament de pedra motllurada. Damunt el portal hi ha un guardapols i a sobre una placa amb la representació de l’Assumpció de Maria. A cada costat del portal hi ha dues falses pilastres amb sòcol, base i coronats amb capitells ornamentats amb volutes i fulles, que sostenen un fris amb decoració de dentell i una inscripció: DOMUS DEI ET PORTA COELI. Sobre el fris s’obre mitja rosassa.
La capella del Santíssim Sagrament de l’interior de l’església és de finals del XIX. Els antics retaules neoclàssics van ser destruïts el 1936 durant la Guerra Civil. Actualment, una gran pintura que representa l’Assumpció de la Mare de Déu presideix l’altar major des de 1940, any en què l’església va ser restaurada.
El bisbe Torras i Bages la va anomenar: la Catedral del Lluçanès
Estil: Neoclàssic
Més informació
La primitiva església de Santa Maria d’Olost del segle X fou refeta o substituïda a finals del segle XI, en unes obres que es realitzaren al 1064 i que s’allargaren uns quants anys. A 1357 hi havia en el temple els altars de Santa Maria, Sant Miquel, Sant Nicolau i Sant Joan. Vers el segle XVI el temple s’amplià amb la construcció de capelles laterals, on s’hi col·locaren retaules obrats per Rafael Andreu l’any 1577; a 1547 Jaume Gener havia construït un nou retaule per a l’altar major. Se sap que l’església tenia campanar de torre, al qual es podia pujar des de l’interior. En els darrers temps l’absis es trobava tapiat amb un envà, on es recolzava l’altar major.
En el segle XVIII es veié la necessitat de construir un nou temple. La seva construcció resultà plena de polèmica, que l’historiador Ramon Masramon ha resseguit: el projecte fou primerament encarregat a un paleta olostenc, Marià Claris, qui presentà un projecte que agradà a tothom, començant seguidament les obres de construcció. A mig fer -1784-, un cop mort el bisbe Manuel de Artalejo, el rector canvià d’opinió i feu canviar el projecte, encarregant-ne un a l’arquitecte vigatà Josep Morató. L’escàndol fou gran, i hagué d’intervenir un nou bisbe, Francesc de Veyan; tot i que la votació que ell mateix féu fer per saber l’estat d’opinió del poble resultà clarament favorable al projecte de Claris, el 9 de febrer de 1786 decidí que el temple fos construït segons un tercer projecte, obra dels arquitectes barcelonins Marià, Enric i Joan Fàbregues, que resultà el més monumental de tots i que és el que ha arribat als nostres dies.
Interiorment s’hi col·locaren retaules neoclàssics, que desaparegueren l’any 1936. En el darrer terç del segle XIX s’hi produïren millores: es tragué el cementiri del seu costat, s’arranjà la façana, es posà una nova pica baptismal, i es construí la capella del Santíssim Sagrament. A 1926 es pavimentà l’església, fent abans un plànol detallat de la ubicació de les sepultures que existien en l’interior del temple.
-
Included
-
Not Included
