- Visita’ns
- Coneix
- Escapa’t
- Planifica’t
- Tasta
- Experiències
- Sostenibilitat
- Agenda
- T’escoltem
- FULLETONS
Castell de Perafita
El Castell de Perafita es troba situat al peu de l’antic camí ral que des de Perafita conduïa direcció a Ripoll. És un castell construït en època contemporània amb nombrosos elements neogòtics donant un aspecte de chateau o castell centreuropeu. Destaquen diferents elements que volen recordar l’estil gòtic com les finestres geminades d’arc trebolat, resseguides per un guardapols i per una esvelta columna amb decoracions vegetals al capitell, o l’escut d’armes integrat al mur entre les dues finestres. Les parets i torres estan construïdes amb elements que recorden les defenses medievals, com merlets, matacans, espitlleres i coronades amb teulades piramidals de pissarra a mode de castell francès. El castell té adossada una capella d’ús particular, i tot ell està envoltat per un jardí d’estil senyorial, amb grans arbres i diverses escultures.
Més informació
Es tracta d’un edifici romàntic bastit, probablement, a principis del segle XX. Durant la Guerra de Successió els borbònics incendiaren Perafita, i en concret la casa dels Puig, sobre les runes de la qual es va edificar l’actual casa Castellnou. En el seu emplaçament hi havia hagut el mas Puig, documentat ampliament des del segle XIII. Aquest mas fou la casa de Jaume Puig.
Jaume Puig de Perafita i els seus dos fills, Francesc i Antoni Puig i Sorribes van ser, segurament, els lluçanesos més importants de la Guerra de Successió. Jaume Puig i Beuló era fill de Jaume Puig i Perpètua Beuló, una de les famílies més importants del Lluçanès amb casa pairal a Perafita, el mas Puig, ubicat on avui hi ha el Castellnou. Va néixer a l’abril del 1638. A les darreries del segle XVII fou capità de fusellers de la Companyia d’Osona, juntament amb els seus fills Antoni i Francesc, que s’enfrontà a les tropes franceses durant la Guerra dels Nou Anys (1689-1697).
Tingué un paper destacat en la Guerra de Successió. Juntament amb Josep Mas i Torre, Bac de Roda i Carles Regàs, preparà la insurrecció austriacista del 1704. El 17 de maig de 1705, junt amb els seus fills Antoni i (Francesc/Josep Maria?) Puig i Sorribes, va ser un dels signants del Pacte dels Vigatans, que va desencadenar el Tractat de Gènova (20 de juny de 1705), amb què Catalunya es comprometia a entronitzar el pretendent austríac i Anglaterra a respectar les Constitucions catalanes. Quan la guerra va esclatar al Principat, Jaume Puig va liderar diverses milícies al front de l’Empordà, mentre que els seus fills foren capitans amb grau de coronel de les Reials Guàrdies Catalanes de Carles III. Durant la guerra els borbònics incendiaren Perafita, i en concret la casa dels Puig, sobre les runes de la qual es va edificar l’actual casa Castellnou.
A la fi de la guerra, Jaume Puig de Perafita va participar en la defensa de l’11 de setembre de 1714 com a capità de fusellers. Amb setanta-sis anys d’edat, va morir lluitant als enfrontaments del Pla de Palau.
-
Included
-
Not Included
