- Visita’ns
- Coneix
- Escapa’t
- Planifica’t
- Tasta
- Experiències
- Sostenibilitat
- Agenda
- T’escoltem
- FULLETONS
Església de Sant Salvador de Bellver
Sant Salvador de Bellver és una església romànica situada a l’extrem nord oriental del terme municipal de Sant Boi de Lluçanès a la punta d’una carena que domina la part de tramuntana de la Plana de Vic.
És una església de grans proporcions, dividida per dos arcs torals i coberta amb una volta lleugerament apuntada, la qual remata amb un absis semicircular, cobert amb volta de quart d’esfera. La sobrietat de les línies arquitectòniques i el volum de la construcció, resolt amb grans blocs, en una estructura homogènia i sense interrupcions de cap mena, mancada d’afegitons d’èpoques posteriors, fan ressaltar encara molt més la bellesa de l’estil, el qual es mostra en les ornamentacions exteriors de l’absis, sota la línia de la cornisa i a les seves finestres. A l’absis es conserva un fris de dents de serra i presenta tres sèries de nou arcuacions cegues separades per bandes llombardes. També s’obren dues finestres, una al sector est i l’altra al sector sud, totes dues formades per arcs en degradació. Aquestes finestres formen esqueixada veres l’interior i plecs cap a fora.
Més informació
Sant Salvador de Bellver es trobava al límit de l’antic terme del castell de Lluçà, al lloc de Bellver o d’Orís, pel fet que estava tocant els límits del castell d’Orís, a la parròquia de Sant Boi de Lluçanès. El seu antic nom, enregistrat ja l’any 1110, als inicis de la fundació, fou el de Sant Salvador de Bellver, pel fet de trobar-se al puig de Belvidere o Bellver. Sens dubte que li devia donar aquest nom el dilatat horitzó vers la Plana de Vic i la vall del Ter que hom podia admirar des d’aquest punt. Des del començament del segle XII hi havia en aquest lloc una comunitat de preveres i clergues, regida per un prior.
Aquesta comunitat es regia per la regla de Sant Agustí, igual com el cenobi de Lluçà o l’Estany. L’església adquirí més importància quan l’any 1210 es creà al seu temple una confraria, de la qual formaven part diversos nobles i pagesos de la comarca. Al moment d’ingressar-hi, aquests feien diverses donacions de terres a canvi d’ésser inclosos en les oracions i en els sufragis dels confrares.
Aquesta confraria aconseguí tenir tanta o més importància que la comunitat de canonges, la qual, cap al final del segle XIII, l’any 1278, ja havia quedat reduïda a un sacerdot, que tenia el títol de rector, i dos altres capellans, beneficiats, un del qual ho era de la confraria. La pesta negra motivà la desaparició de la comunitat, mentre que la confraria s’esllanguia cap a la mort de la institució.
-
Included
-
Not Included
