Està articulat per un centre històric de cronologia medieval, on hi ha emplaçada l’església i els carrers més antics, estrets, sinuosos i amb desnivell que donaven entrada al camins rals que travessaven per dins del poble.
El nucli de Sant Feliu Sasserra és un bonic poble es troba emplaçat sobre la serra de Sant Feliu. És un poble de mitjanes dimensions que s’ha anat construint al llarg del temps. Està articulat per un centre històric de cronologia medieval, on hi ha emplaçada l’església de Sant Feliu i els carrers més antics, estrets, sinuosos i amb desnivell que donaven entrada al camins rals que travessaven per dins del poble. Les cases d’aquest nucli històric tenen una cronologia que va del segle XVI al XVIII, tot i que algunes tenen orígens anteriors, on hi destaquen alguns finestrals gòtics.
A la petita i estreta plaça major s’hi ubica l’antiga seu de la Sotsvegueria del Lluçanès anomenada casa del Consell i Jurats del Lluçanès, actualment seu de l’ajuntament del municipi. El nucli continua vertebrat, en direcció nord, per un carrer principal, el carrer Sant Pere Almató que enllaça amb el carrer de la Bassa fins a tocar del serrat de les Forques. En ells s’hi basteixen cases del segles XVIII i XIX d’estructura urbana i façana d’estretes dimensions.
El nucli primitiu del poble es va formar al voltant de l’església de Sant Feliu, documentada al 946 la qual tingué funcions parroquials abans del 1154. Un cop superat el despoblament provocat per les pestes del segle XIV el poble va entrar, sobretot a partir de la segona meitat del segle XVI, en un període d’expansió demogràfica i econòmica gràcies a la indústria tèxtil tradicional (parairia) i al comerç.
Al s.XV es constituí la baronia del Lluçanès i el 1449 s’establiren dues cúries: una a Perafita i l’altra a Sant Feliu, que en aquell temps era el nucli més poblat del Lluçanès. Després de diversos intents Sant Feliu esdevingué capital de la sotsvegueria del Lluçanès de manera efectiva a partir del 1611 i perdurà fins al decret de Nova Planta. El 1716 es va desfer la sotsvegueria i tot el seu terme quedà inclòs en el Corregimineto de Manresa. A principis del segle XVIII i en el marc de la Guerra de Successió el poble fou cremat per les tropes filipistes comandades pel comte de Montemar al febrer de 1714 en represàlia a l’adhesió del poble a la causa de l’arxiduc Carles. El poble es recuperà econòmicament a partir de la manufactura tèxtil, tal com ho demostren els 16 telers de llana que tenia el poble a l’any 1760.
El poble de Sant Feliu fou un dels escenaris més afectats pels enfrontaments de l’última carlinada (1872-1876). L’any 1936 s’incorporà a la comarca del Bages en la nova divisió territorial que decretà la Generalitat de Catalunya.
Cita cultural on el teatre al carrer, la història i els millors productes artesans es troben per vestir la respresentació dels processos i judicis de bruixes que es van dur a terme al poble durant el segle XVII.
Venda de de gran varietat de productes d’alimentació, frescos i de proximitat per omplir el rebost.
Entre les activitats que es repeteixen any rere any en destaquen dos: la missa i el Treure Ball.
Els principals actes són la missa solemne que es celebra en honor del patró de la parròquia, Sant Feliu, i la dansa del Treure Ball.
És una dansa molt antiga que es balla per la Festa Major i en la festivitat de Sant Pere Almató.
Cita cultural on el teatre al carrer, la història i els millors productes artesans es troben per vestir la respresentació dels processos i judicis de bruixes que es van dur a terme al poble durant el segle XVII.
Ruta interpretativa pel poble per conèixer el patrimoni material i immaterial de Sant Feliu Sasserra.
Itinerari molt curt que ens permet fer un passeig pel nucli urbà fins arribar al Serrat de les Forques.
Itinerari circular que surt del nucli històric de Sant Feliu Sasserra i es dirigeix a la font del Barber, passant enmig d’un mosaic de camps agrícoles emmarcats per vells murs de pedra seca.
Itinerari que segueix el mateix traçat que la ruta a la Balma de les Pastorelles, però amb l’opció de pujar, per un estret corriol de bosc, al Serrat Llobater (695 m.)
Itinerari circular per dedicar-hi un matí i gaudir d’un entorn natural del municipi.
Passant per la Font de la Corda, enmig d’antics camins i corriols emmarcats amb murs de pedra seca.
Petit itinerari circular que permet descobrir l’antic nucli antic del poble de Sant Feliu Sasserra i el seu voltant.
Cita cultural on el teatre al carrer, la història i els millors productes artesans es troben per vestir la respresentació dels processos i judicis de bruixes que es van dur a terme al poble durant el segle XVII.
Des dels peus de la Glorieta Vilaclara, d’estil modernista, es gaudeix d’una vista panoràmica del municipi i poble de Sant Feliu Sasserra.
El Centre d’Interpretació de la Bruixeria de Sant Feliu Sasserra fa referència al món de les bruixes, remeieres i dones sàvies, i està dividit en 3 àmbits.
Una exposició que ens ajuda a percebre un recorregut històric de la població i l’origen del patrimoni, cultura i tradicions de la vila.
L’edifici va ser construït el 1611 per a ubicar-hi la seu de la Cúria de la Sotsvegueria del Lluçanès, funció que va conservar fins l’establiment del Decret de Nova Planta.
Va ser la casa natalícia de Sant Pere Almató (1830-1861): dominic i missioner a Filipines i al Vietnam, on va ser mort.
És un edifici de tipus modernista, de petites dimensions i de planta octogonal formada únicament per planta baixa.
És una capella de petites dimensions, d’estil neoclassic, situada al carrer Santa Magdalena dins el poble de Sant Feliu Sasserra.
Destaca la portalada de l’antiga església romànica integrada a la façana sud de l’actual església.
Una aventura en grup per descobrir el context que va acompanyar la desventura de les dones acusades de bruixa durant el segle XVII.
c/ Vell, 3
08515 – Santa Creu de Jutglar (Olost)
93 888 00 50
turisme@ consorci.llucanes.cat
Horari d’atenció al públic:
de dilluns a divendres de 8.30h a 15:00h