La cripta-tribuna de Sant Andreu d’Oristà és una petita joia del romànic català. Es troba situada dins l’església de Sant Andreu d’Oristà, en un nivell inferior. Aquesta cripta, o possible tribuna, és l’únic vestigi que queda de l’antiga església romànica, ja que l’actual edifici de l’església de Sant Andreu d’Oristà és d’estil neoclàssic.
Actualment la cripta-tribuna és un recinte voltat de murs de diferents gruixos format per tres naus longitudinals separades per dues rengleres de columnes centrals formant arcs de mig punt entre cada dos elements de sosteniment, i formant una volta creuada entre cada quatre elements de sosteniment. Tots els arcs són fets amb pedra tosca i dels elements visibles tan sols una columna i una base de les centrals són originàries del temple romànic, i també ho són totes les que es troben adossades al mur que dóna a llevant. Adossada al mur de tramuntana hi ha una escala que avui no condueix enlloc, però que devia comunicar amb el nivell superior del conjunt romànic.
La cripta és una construcció de planta rectangular, i per la seva situació en relació a la resta de l’edifici, no sembla pas que hagués estat creada per ésser una cripta, ja que no té cap relació amb l’absis ni amb el presbiteri. La seva configuració recorda més a una tribuna com les existents a la canònica de Santa Maria de Serrabona o la que hi havia al monestir de Sant Miquel de Cuixà. Així doncs, és molt possible que l’anomenada “cripta d’Oristà” fos una tribuna pertanyent a l’antiga església romànica.
La notícia més antiga sobre l’església de Sant Andreu és del 27 de febrer de l’any 923, quan pertanyia al castell d’Oristà. Uns anys més tard, al 942, ja és documentada com a església parroquial del lloc. No és fins l’any 1589 que en una visita pastoral del bisbe Pere Jaime, s’esmenta, per primera vegada, l’existència d’una cripta romànica: “Visità lo altar de S. Martí debaix lo altar mayor. Fonch trobat tot despullat molt indecentment”. Anys més tard, el bisbe Antoni Pasqual en feu una detallada descripció.
El 1666 el bisbe Antoni Pascual feu una detallada descripció de la capella de Sant Martí tot dient: “devall lo presbyteri del altar major hi ha una capella molt antiga. Si baixa ab vuyt grahons de una escala de pedra. Està feta dintra a tres naus ab quatre columnes de pedra que las diferencien; per ser lloc tant humit no tenen en ell tovalles ni robas, sols sobre l’altar encara no hi ha ara està una pastereta de fusta sobre daurada y dins de aquella la Imatge del St. De la mateixa manera al un costat un Jesús esculpit a la antigalla y a la altra part una figura de fusta sens daurar ni pintar de St. Antoni Abat y també dos candeleros de bronze ab dos ciris no cremant i llàntia sens cremar ab dos brondoneras de ferro”.
L’any 1964, arran de la informació proporcionada pel doctor Eduard Junyent i mossèn Pladevall sobre l’antiga existència d’una cripta, el rector de la parròquia, mossèn Àngel Franquesa i una colla de jovent del poble procediren a l’excavació del subsòl de l’església parroquial d’Oristà. Així aparegué la planta de l’església romànica amb la seva cripta-tribuna. La direcció tècnica de les obres de restauració va anar a càrrec de la Diputació de Barcelona, amb la col·laboració de paletes locals.
c/ Vell, 3
08515 – Santa Creu de Jutglar (Olost)
93 888 00 50
turisme@ consorci.llucanes.cat
Horari d’atenció al públic:
de dilluns a divendres de 8.30h a 15:00h