- Visita’ns
- Coneix
- Escapa’t
- Planifica’t
- Tasta
- Experiències
- Sostenibilitat
- Agenda
- T’escoltem
- FULLETONS
Església de Sant Andreu Oristà
L’església de Sant Andreu d’Oristà es troba situada al centre del nucli urbà d’Oristà. La nau de l’església, de considerables dimensions, robusta i sense gaires obertures, és una construcció d’estil barroc neoclassicista. Es tracta d’una església que consta de tres naus, dividides entre elles per arcuacions d’intenció gòtica. Presenta dos nivells parcialment superposats arran del descobriment de la cripta-tribuna de l’antiga església romànica. La nau acaba amb un espaiós presbiteri, a la dreta del qual es troba la capella del Santíssim Sagrament.
La façana principal, orientada a l’est, presenta un portal d’arc de mig punt emmarcat amb pedra motllurada coronat per un arquitrau sustentat per dues mènsules, de pedra treballada, decorades amb motius florals i geomètrics. Damunt el portal s’hi obre un gran òcul emmarcat amb pedra. Coronant la teulada de l’església hi ha un gran campanar de torre, curt i de planta quadrada amb teulada piramidal de quatre vents.
Més informació
L’església de Sant Andreu d’Oristà era situada dins l’antic terme del castell d’Oristà. La notícia més antiga de l’existència d’aquesta església és de l’any 942, en un document de venda d’una vinya que limitava amb les terres de Sant Andreu. En un document de l’any 945 surt anomenada en una donació de terres situades “ad domun” de Sant Andreu i Sant Joan, “qui sunt” al comtat d’Osona “in Kastro Uristi”. Possiblement el temple documentat el segle X va ser substituït cap els segles XI i XII per una d’estil romànic.
El 16 de maig de 1358, quan el bisbe de Vic, Ramon de Bellera, visità l’església tenia diversos altars a més del dels sant titular; aquests eren els de santa Maria, sant Joan i sant Martí. L’any 1589 tingué lloc una visita pastoral del bisbe Pere Jaime el qual parlà de la confraria de l’altar de la Mare de Déu del Roser i de l’existència d’una cripta: “visità lo altar de S. Martí debaix lo altar mayor. Fonch trobat tot despullat molt indecentment”.
El segle XVIII el nombre de feligresos que tenia la parròquia provocà la necessitat de fer una església nova. A principis del segle XVIII (1737) es construí el campanar i l’església ho féu entre els anys 1775 i 1790 sobre l’església parroquial romànica. La cripta fou colgada i no se’n sabé res més. Un segle després, entre els anys 1835 i 1868, es capgirà la orientació del temple, traslladant l’altar a l’altre extrem de la nau i obrint la portalada actual. Junt amb aquestes obres es construí la capella del Santíssim. Al 1936, amb la Guerra Civil, el temple fou saquejat , destruint-se els retaules, imatges i mobiliari, tot i que el temple no patí danys considerables. La rehabilitació de la cripta-tribuna, descoberta sobre paper l’any 1969, s’inaugurà l’any 1971. La direcció tècnica de les obres va anar a càrrec de la Diputació de Barcelona, amb la col·laboració de paletes locals. Es procedí després a l’arranjament de la part del darrere de l’església i de la rectoria, on es bastí una façana acabada en merlets i una escalinata que dóna accés directe a la cripta-tribuna romànica. L’any 1988 es col·locà en el temple un retaule barroc dedicat a la Mare de Déu del Roser, provinent de l’església parroquial de Santa Eugènia de Berga. El 1991 es va arranjar el campanar.
-
Included
-
Not Included
