Mas Rocaguinarda

El mas Roca Guinarda apareix documentat l’any 1439, quan els homes del terme del castell de Tornamira es reuniren, segons costum, a l’església de Sant Andreu d’Oristà i, atesa la seva facultat de poder presentar al reu una terna per al càrrec de batlle del terme, elegiren Bernat Rocaguinarda, de la parròquia d’Oristà, Joan Puig, de Sansalvador de Serradellops, i Pere de Comes, de Sant Feliu Sasserra. Torna a aparèixer un segle després, en el fogatge de 1553. Tot i així, l’edificació actual, molt malmesa, és probablement una edificació del segle XVII.

El bandoler Perot Rocaguinarda va néixer a Oristà l’any 1582 i aviat es convertí en una insígnia del bandolerisme català per les seves accions arriscades, que li valgueren simpaties i antipaties a parts iguals. A causa de les seves accions temeràries es van anar creant narracions, a vegades inspirades en la realitat i altres vegades pura ficció, que han perdurat durant segles.

Un dels seus actes, com a cabdill nyerro, un dels dos bàndols que juntament amb el dels cadells estava dividida la societat catalana durant els segles XVI i XVII, es situen a la tardor de 1602 quan va assaltar el palau del bisbe de Vic, de Francesc Robuster, que era el cabdill del bàndol dels cadells de la zona-, i fou disparat i ferit greument.

Era un bon estrateg, hàbil i audaç, temut pels soldats i per l’autoritat, estimat pel poble i molt odiat pels seus nombrosos enemics. Posseïa uns excel·lents dots de líder i de comandament; si no, no hauria aconseguit ser el cap del bandolerisme català durant gairebé deu anys. Sense aquesta habilitat, tampoc no se n’hagués sortit de les contínues persecucions a què va ser sotmès per part de tots els virreis i de molts comissaris. Entre 1605 i 1609, les campanyes contra ell des de Catalunya varen estar dirigides per Joan de Queralt i de Ribes, governador general de Catalunya. Perot Rocaguinarda, el juny de 1611, rep l’indult i marxa per incorporar-se a l’exèrcit del rei a Nàpols.

Entre els nombrosos escrits que va generar la figura de Perot Rocaguinarda en destaquen especialment tres: el sonet titulat “A Roca Guinart” que va escriure el Rector de Vallfogona i l’aparició de la figura del Perot -l’únic personatge real de la novel·la – a la segona part del Quixot de Miguel de Cervantes, ambdues a principis del segle XVII, i un romanç inacabat escrit per Jacint Verdaguer a mitjans del segle XIX.

L’edifici, de propietat privada, es troba totalment abandonat i espoliat.