El Centre d’Interpretació de la Bruixeria de Sant Feliu Sasserra fa referència al món de les bruixes, remeieres i dones sàvies, i està dividit en 3 àmbits.
Fita ramadera envoltada de llegendes. Tradicionalment s’hi celebra l’aplec de Cinquagesma al voltant de la Pedra Dreta (2a Pasqua)
Des dels peus de la Glorieta Vilaclara, d’estil modernista, es gaudeix d’una vista panoràmica del municipi i poble de Sant Feliu Sasserra.
És l’indret on la llegenda assenyala que la Bruixa Napa preparava els seus beuratges i on hi amagava les gallines que robava.
La Ramada encantada és un planell de roques sobresortints al bell mig del camí ramader central, a la pleta de Pla Moixó.
L’aplec de Santa Llúcia es celebra el diumenge després de Pasqua a l’església de Santa Llúcia.
Es celebra el dia 11 de novembre (Sant Martí) dia en què es festegen els actes de caràcter més tradicional.
La festa Major de Santa Eulàlia de Puig-oriol es celebra el dia 10 de desembre.
L’acte més tradicional és la benedicció de cotxes a Sant Cristòfol de Borrassers.
Té un origen ramader i neix en el context de la transhumància dels ramats que pujaven de les planes cap a les zones
altes de pastura durant la primavera.
És el dia del patró del poble, Sant Martí, bisbe de Tours, sota l’advocació del qual es va erigir l’església parroquial.
Entre les activitats que es repeteixen any rere any en destaquen dos: la missa i el Treure Ball.
Els principals actes són la missa solemne que es celebra en honor del patró de la parròquia, Sant Feliu, i la dansa del Treure Ball.
És una dansa molt antiga que es balla per la Festa Major i en la festivitat de Sant Pere Almató.
Cita cultural on el teatre al carrer, la història i els millors productes artesans es troben per vestir la respresentació dels processos i judicis de bruixes que es van dur a terme al poble durant el segle XVII.
Es celebra per la Mare de Déu d’agost, el 15 d’agost, dia en què es festegen els actes de caràcter més tradicional.
Les melodies actuals del ball de bastons són autòctones i només es toquen a Sant Bartomeu del Grau.
Es celebra als voltants del 25 d’agost, Sant Genís i el 28 d’Agost, Sant Agustí, copatrons del municipi.
Una de les fires més importants que tenia Catalunya d’orígen ramader vinculada a l’antiga activitat de transhumància.
La diada es celebra amb un repic de campanes des del campanar de l’església parroquial de Sant Vicenç i un petit festival de foc i llum: Les Xeres de Santa Àgata.
Els focs de Sant Isidre s’encenen a la vesprada de la revetlla de Sant Isidre, patró dels pagesos, el dia 14 de maig.
Ha estat tradicionalment un lloc de trobada de veïns de municipis de tota la comarca, que aprofiten per fer les seves compres.
És una fira de tradició centenària que s’ha realitzat de forma continuada des del S. XVIII, dedicada especialment a l’agricultura i la ramaderia.
Es celebra el cap de setmana proper al dia del patró, així com el mateix dia Sant Vicenç, el 22 de gener,
Dansa cerimonial, interpretada per joves de la vila, que s’interpreta des de finals del segle XVIII a la plaça Major d’Alpens.
La Trencadansa és una dansa cerimonial i molt estimada pels pradencs que es balla el 22 de gener, per Sant Vicenç, festa major de Prats de Lluçanès, a la plaça Vella.
Alpens celebra la festa Major del poble en honor als sants patrons Sant Cosme i Sant Damià cada 27 de setembre.
És el mas on nasqué Perot Rocaguinarda, que es convertiria en un dels bandolers més coneguts al Principat de Catalunya a principis del segle XVII.
Un Escape Room dedicat al bandoler Perot Rocaguinarda. Un joc, pistes, enigmes i un objectiu! T’hi atreveixes?
Ofereix una visió de conjunt de la figura del bandoler lluçanès, nascut a Oristà el 1582 i mort a Nàpols en data indeterminada.
Al llarg de tot el dia més de cent personatges fan reviure la llegenda del bandoler Perot Rocaguinarda.
La festa Major de Santa Maria de Merlès es celebra el cap de setmana proper al i el mateix 15 d’agost, diada de la patrona de la parròquia.
És una fira centenària on podràs passejar entre les parades d’artesania, assistir a concerts i tastar productes artesans.
Es celebra el cap de setmana proper al dia 29 de juny, dia del patró de la parròquia (Sant Pere Apòstol).
L’aplec es celebra a l’entorn de l’ermita de Santa Margarida de Vilaltella i molta gent de Perafita hi arriba caminant des del poble.
La festa Major de Sant Andreu d’Oristà es celebra el cap de setmana proper al dia del patró de la parròquia (Sant Andreu)
Durant la setmana s’organitzen diferents activitats de tipus lúdiques de caràcter cultural, esportiu o musical.
L’aplec de Cinquagesma es celebra cada dilluns de la segona Pasqua a la Pedra Dreta.
Es celebra als voltants del 25 d’agost, Sant Genís i el 28 d’Agost, Sant Agustí, copatrons del municipi.
La Festa Major del Porquet es celebra el cap de setmana proper al dia de Sant Antoni, al gener.
La Festa Major del Porquet es celebra el cap de setmana proper al dia de Sant Antoni, al gener.
El Camí de Llevant, utilitzat antigament per traslladar els ramats de les pastures del Vallès a les del Ripollès, penetra al Lluçanès pel Coll de Fontfreda, al sud-est del territori.
El Camí Transversal, que utilitza en alguns punts el camí ral entre Vic i Berga, parteix el Lluçanès pel bell mig, d’est a oest.
El Camí de Ponent és paral·lel al Central seguint la partició d’aigües entre la Riera de Merlès i la Gavarresa.
Forma part del Camí ramader de Marina i és un dels camins ramaders més importants del Lluçanès.
Una ruta d’alt interès arquitectònic i cultural que transcorre al voltant de masies emblemàtiques del Lluçanès.
Passem per indrets que ens faran reviure les llegendes que parlen dels enfrontaments de Nyerros i Cadells i de les seves lluites constants.
Itinerari circular que transcorre per pistes i senders entre camps de conreu, pastures i boscos, que ens permetran imaginar les emboscades que protagonitzaven les quadrilles de bandolers al Lluçanès.
La Fita es troba relacionada directament amb l’antic camí ramader que transcorria pel terme municipal de Sant Agustí de Lluçanès.
Popularment es considera la balma i el pla rocós que hi ha a sobre com un punt de reunió de bruixes.
c/ Vell, 3
08515 – Santa Creu de Jutglar (Olost)
93 888 00 50
turisme@ consorci.llucanes.cat
Horari d’atenció al públic:
de dilluns a divendres de 8.30h a 15:00h