- Visita’ns
- Coneix
- Escapa’t
- Planifica’t
- Tasta
- Experiències
- Sostenibilitat
- Agenda
- T’escoltem
- FULLETONS
Església de Sant Boi de Lluçanès
L’església parroquial de Sant Boi està situada en el punt més alt del nucli urbà. És una església de grans dimensions d’estil barroc-neoclàssic, formada per tres naus, la central més alta i més llarga, coberta amb voltes d’aresta dividides per quatre arcs torals i planta de creu llatina, planejada i erigida pels germans Josep i Jacint Moretó entre els anys 1763 i 1775.
La façana principal, orientada al sud i d’estil barroc, mostra una gran portalada esculturada: un portal d’arc rebaixat decorat amb pedra motllurada amb el rostre d’un angelet a la clau de volta i un segell amb garlandes decorades, on hi ha la data gravada de 1767. Dues falses pilastres decorades amb motius vegetals i coronades falsos gerros florals, esculturats. Una fornícula ornamentada amb elements vegetals i motllures a mode de guardapols, amb la imatge de Sant Baldiri. I una rosassa emmarcada amb pedra motllurada i més amunt, un òcul, just sota el coronament curvilini de la façana.
El campanar, esvelt, s’enfila a la banda est de la nau. Presenta una alçada de 32,65 metres i consta de quatre trams construïts en diferents èpoques. El campanar original, d’estil romànic, que encara es conserva i es pot admirar des de l’interior, tenia una alçada de 18,40 m.
L’interior de l’església conserva un conjunt excepcionals de 8 retaules barrocs i neoclàssics que representen un patrimoni artístic molt valuós i singular que es va salvar de la Guerra Civil espanyola:
- Retaule de Santa Bàrbara
- Retaule de la Mare de Déu del Ballester
- Retaule de l’altar Major
- Retaule del Sant Crist
- Retaule dels Sants Màrtirs
- Retaule del Roser: neoclàssic
- Retaule de la Mare de Déu del Carme
- Retaule de la Puríssima
Més informació
El 1761, el mestre de cases vigatà Josep Moretó Sellés va proposar al rector de Sant Boi, Pere Soler del Coll, reformar l’església romànica que estava molt malmesa i havia esdevingut petita pel gran nombre de parroquians. Al cap de poc temps de començar l’obra (1762) Moretó va abandonar. El 1763 les obres es recomencen dirigides per l’olostenc Mariano Claris, mestre de cases, i ja no es tractarà d’una reforma sinó que la fan de bell nou. La nau, de nova planta, s’encararia de sud a nord, s’ampliaria de mides i se’n conservaria el campanar. Tot i això el nou mestre seguiria les traces de Moretó. La nova església va ser beneïda el 1775 tot i que la data gravada al portal de la façana és de 1767. Durant la Guerra Civil es varen destruir i cremar les quatre grans imatges de més de 2 metres del retaule Major (sant Gregori el Gran, sant Jeroni, sant Ambrós i sant Agustí). L’any 1815 s’aixeca el campanar sobre una estructura anterior. Després de Guerra Civil s’encalcinà la façana i es va tornar a pintar de nou el rellotge de sol de la façana. També es substituïren els tres graons originals de l’entrada per cinc de nous.
-
Included
-
Not Included
