- Coneix
- Escapa’t
- Planifica’t
- Tasta
- EXPERIÈNCIES
- Agenda
- Contacteu
- FULLETONS
Església de Sant Vicenç
L’edifici de l’actual església parroquial de Prats, situada a la plaça de l’església, al carrer Major de Prats de Lluçanès es va construir entre els anys 1627 i 1649. És una església de gran dimensions. La façana de l’església presenta un arc de mig punt de pedra vista emmarcat per dues pilastres adossades, un entaulament i un frontó triangular sense escultura on hi figura la data de 1627. A sobre el portal s’hi obre una petita rosassa amb un vitrall decorat amb l’anagrama de Jesucrist al centre. A finals del segle XVII es va fer el retaule de l’altar major, una joia barroca perduda durant la guerra civil. El campanar, de dinou metres d’alçada, va ser edificat l’any 1854, és quadrangular i a la part superior del campanar presenta una planta poligonal amb quatre ulls d’arc de mig punt (un per costat) i un rellotge modern.
El dia 5 de febrer de cada any, al migdia, Diada de Santa Àgata, des del campanar de Sant Vicenç es fan repicar les campanes per tal de commemorar el tràgic fet de la destrucció i incendi de la ciutat al 1714 per part de les tropes felipistes.
Més informació
L’increment de la població del segle XVII creava noves necessitats i motivà l’edificació d’un nou temple que s’inicià el 1627 i s’acabà el 1649, l’actual església parroquial de Sant Vicenç construïda al centre del nucli. El 1643 es crea i s’ubica al campanar una campana batejada amb el nom de Maria que pesava 13 quintars, i el 1649 s’hi traslladà el Santíssim i les fonts baptismals. A finals del segle XVII (1699) es va fer un gran altar major d’estil barroc que es va perdre durant la Guerra Civil. Els escultors que hi treballaren, encara el 1706, foren Jaume Soler i Pere Anton Soler. Segons la descripció que en fa Pelegrí Casades en el seu llibre de finals del segle XIX, el retaule és “un veritable embalum de sants, ab posicions impossibles; angelets rodanxons y contrafets, relleus prodigats ab luxo icocebible; garlandes, gerros, capsaleres, carteles, fullatges y tot quant imaginà l’esculptor podia cabre e l’espay y fustam de que disposava, se troba agombolat en l’altar, fins al punt de que quasi és impossible saber sa verdadera disposició: tantes són les capelletes, hornacines, repises, coronises y ornaments ab que ve tapada la testera de l’iglesia”.
L’església de Sant Vicenç de Prats s’independitzà de Santa Eulàlia de Pardines el 1787. El 1837, en el marc de la primera guerra carlina, Benet Tristany manà aterrar el campanar de l’església parroquial, punt neuràlgic de la fortificació i de la resistència pradenca, i el 1854 es va iniciar l’edificació d’un nou campanar amb les pedres del campanar vell, ja que s’havia d’ampliar el cementiri a causa de la gran l’epidèmia de còlera que afectà tant a Prats de Lluçanès com a la resta de l’Estat, i l’espai de les runes del campanar vell obstruïa el terreny per poder-hi enterrar els morts.
-
Included
-
Not Included
