Sant Andreu de Llanars és una petita joia romànica de Prats de Lluçanès. L’edificació actual és del segle XII, d’una sola nau de dimensions mitjanes amb absis semicircular capçat a llevant que presenta una finestra al centre, de doble esqueixada. La porta d’accés es troba situada al mur de migjorn i s’obre mitjançant un simple arc de mig punt. En aquest mateix mur s’hi obre una finestra de doble esqueixada. La part més interessant de l’església és a la banda de ponent, on s’alça un mur amb una finestreta en forma de creu i sobre el qual descansa un campanar de planta quadrada amb dos pisos, finestres grans en el primer i geminades amb columna i capitell en el segon. La nau és coberta amb una volta de canó de perfil apuntat, i l’absis amb volta de quart d’esfera.
L’edifici presenta dues etapes constructives clarament diferenciades. A la primera, datable del segle XI, poden correspondre els murs de la nau i la banqueta de l’absis, la qual deu correspondre al basament d’un absis anterior. En una segona fase, datable del segle XII, hom procedí a regruixir interiorment els murs de tramuntana i de migjorn per tal de carregar-hi la volta. També forma part d’aquesta època l’absis actual i el campanar.
Accés: Prats de Lluçanès, sector oest del terme municipal. A 1000m per pista forestal de la carretera BV-4401 (PK 19.900) o seguint l’itinerari Ruta de Sant Andreu de Llanars.Sant Andreu de Llanars es trobava situada dins l’antic terme del castell d’Oristà, al lloc de Llanars. El lloc de Llanars és documentat l’any 997. Com a església apareix atestada L’església apareix en la documentació l’any 1034, quan Doda, muller de Guisad I de Lluçà, féu testament, en el qual deixava per a la llum de l’església de Sant Andreu una vinya que es trobava prop de l’església, i a l’any 1084 ja té la categoria de parroquial. Abans o després de la despoblació causada per la pesta Negra devia perdre les funcions parroquials i va passar a dependre de la parròquia de Santa Eulàlia de Pardines com a sufragània, situació que es documenta a partir del 1435, en què tenia només fossar, sense comptar ni amb reserva ni fonts baptismals. Aquesta situació es mantingué fins al 1787, quan fou incorporada a la parròquia de Sant Vicenç de Prats de Lluçanès com a sufragània, situació que es mantingué fins a l’any 1936, quan fou profanada i quedà sense culte. El cor, juntament amb els retaules i altre mobiliari, va ser cremat durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939)
c/ Vell, 3
08515 – Santa Creu de Jutglar (Olost)
93 888 00 50
turisme@ consorci.llucanes.cat
Horari d’atenció al públic:
de dilluns a divendres de 8.30h a 15:00h