D’origens medievals, Santa Eulàlia de Pardines es troba documentada l’any 915, quan encara depenia del castell d’Oristà. Del temple romànic, però, no en queda res i l’actual edifici d’estil neoclàssic va ser construït entre el 1790 i 1792.
L’església d’una sola nau té adossada la rectoria. Destaca la façana principal, orientada al sud, d’estil neoclàssic. La part central es troba emmarcada per dues lesenes de pedra i coronada per un frontó triangular. La portalada, d’arc de mig punt, està emmarcada amb pedra, i es troba flanquejada per unes pilastres que sostenen un arquitrau motllurat i un frontó triangular, amb unes boles de remat. A sobre hi ha l’escut de Santa Eulàlia, la palma de màrtir i la creu del martiri. Encara més a sobre trobem un òcul envoltat per una motllura de garlanda. En aquesta façana hi trobem inscrita la data de 1794 i a la façana lateral hi veiem la data de 1766, juntament amb una inscripció “fet per Josep Eures”. Damunt la façana lateral oest s’aixeca un campanar de base quadrada i arestes bisellades en l’últim tram, coronat amb una balustrada.
A uns metres a l’est de l’església hi ha un antic hort tancat amb murs de pedres treballades, regulars, i al seu costat una gran cisterna d’uns 840m³ excavada a la base rocosa i coronada a tot el seu perímetre amb blocs de pedra de grans dimensions.
Accés: A 450 metres per pista forestal de la carretera B-431, punt quilomètric 69’900, o seguint l’itinerari local: Ruta de Santa Eulàlia de Pardines.Santa Eulàlia de Pardines es trobava situada dins l’antic terme del castell d’Oristà i les primeres notícies són de l’any 915. Són varis els documents de compra-venda que es troben el segle X, i gràcies a les afrontacions que en ells es troben es pot saber que la vila de Pardines (actualment desapareguda) i l’església no estaven al mateix indret. L’església es trobava més al nord. L’any 1053 es documenta com a parròquia, mentre que el 1074 es féu una deixa per a renovar el temple, i construir-hi una capella. Per la seva importància li foren unides el 1435, en qualitat de sufragànies, les antigues parròquies de Sant Vicenç de Prats i de Sant Andreu de Llanars, que s’independitzaren el 1787.
Del temple o temples primitius no en queda pràcticament res ja que l’any 1790 es col·locà la primera pedra de l’església actual, que fou inaugurada el 1792. Al seu interior hi ha pintures de Ramon Noé i Antoni Cortada.
c/ Vell, 3
08515 – Santa Creu de Jutglar (Olost)
93 888 00 50
turisme@ consorci.llucanes.cat
Horari d’atenció al públic:
de dilluns a divendres de 8.30h a 15:00h