Santuari de Lurdes

L’origen de la capella es deu al rector Sebastià Obradors (Moià, 1806 – Prats de Lluçanès, 1891), nomenat rector de la parròquia de Prats de Lluçanès l’any 1859.

A principis del 1881, es posà greument malalt i passava les nits sense dormir. Quan feia uns quinze dies que es trobava en aquesta situació de fort patiment, es confià a la Verge Maria i demanà aigua de Lourdes. En prengué i es va donar la coincidència que aquella mateixa nit va poder dormir i la seva salut es va començar a recuperar. Ell ho atribuí a un do de la Mare de Déu i, en agraïment, va decidir dedicar-li una capella. El 9 de setembre d’aquell mateix any es va posar la primera pedra i el dia 1 de gener de 1882, es va inaugurar.

El lloc escollit fou una punta de carena coneguda amb el nom de serrat de les Noies, que ben aviat atragué la devoció de molta gent. Quatre anys més tard, l’any 1885, es va consagrar l’església, amb el bisbe de Vic Josep Morgades, que hi presidí una romeria diocesana amb una nombrosa assistència que arribà a les vuit mil persones. Era una petita edificació d’una sola nau amb teulada de doble vessant i coronat per un esvelt campanar d’espadanya. Les festes del cinquantenari, celebrades el 14 de maig de 1931 i presidides pel bisbe de Vic, Joan Perelló, desvetllaren un gran entusiasme, amb la participació d’unes deu mil persones.

Durant la Guerra Civil -l’agost del 1936- fou saquejada la capella i cremada la imatge. El 19 d’octubre de 1941 es va entronitzar la nova imatge, i passades més de set dècades de la seva construcció, el dia 12 d’octubre de 1955 es va posar la primera pedra de les obres d’ampliació, dissenyades per l’arquitecte Josep M. Pericas i Morro, que van deixar la capella en les seves actuals dimensions i perspectiva. El dia 24 d’agost de 1958 tingué lloc la inauguració de la nova capella que va anar acompanyat d’actes molt solemnes.