Hem recuperat vells encants com la pedra de la salera que ens dóna el nom, i adaptat a les comoditats modernes.
Disfruta de la teva estada a prop de la natura al Lluçanès! Un petit plaer!
Disfruta de la teva estada a prop de la natura al Lluçanès! Un petit plaer!
La casa es troba envoltada de camps de pastura i bosc, en un lloc molt tranquil i bonic a 2 km del poble.
Creem experiències úniques, autèntiques i 100% personalitzades per a que tu gaudeixis sense preocupacions
Vilasendra un lloc de somni on els esdeveniments es converteixen en grans esdeveniments.
Una zona molt tranquil·la on podràs descansar i gaudir del que realment importa: la família i els amics.
Podreu gaudir del paisatge, la natura, la fauna, les rutes del romànic, els esports d’aventura, l’art o la gastronomia.
Masia del segle XVIII, de pedra, restaurada i adaptada per al turisme rural, amb innovacions pròpies de l’època actual.
Casa del s. XVIII, rehabilitada amb encant i molt acollidora, ideal per escapades i desconnectar
És la típica casa adossada, per allà on passa el camí central de transhumància.
La casa, amb piscina, ofereix unes boniques vistes al territori i als boscos que l’envolten.
Casa del segle XVII situada als peus del camí de trashumància per on es passaven els ramats de bestiar que anaven a la muntanya durant l’estiu per buscar pastures.
La seva privilegiada situació permet contemplar amb tranquil•litat tot el Pirineu i passejar pels boscos del voltant.
La Caseta del Coll de l’Arç és una antiga masoveria totalment restaurada que es troba al costat mateix de la Ruta de la Transhumància.
Aquesta casa és molt coneguda al poble, per la seva llarga tradició com a casa de pagès típica de la comarca.
Tenim un lloc habilitat amb animals de bosc i domèstics: més de 30 espècies diferents d’aus autòctones i ànecs.
Les Pallisses és un habitatge de planta baixa (a peu de carrer) que té la consideració d’habitatge d’ús turístic.
Ca la Cèlia és una casa acollidora casa situada a Alpens, de dues plantes que té la consideració d’habitatge d’ús turístic.
Ca la Cèlia és una casa acollidora casa situada a Alpens, de dues plantes que té la consideració d’habitatge d’ús turístic.
Aquesta casa del segle XVI de turisme rural totalment independent, està restaurada totalment respectant l’estil original, tota de pedra.
Els senyors eminents del castell eren els comtes de Barcelona, i com a tals, reberen diversos juraments de fidelitat dels vicaris comtals.
Amb ganes de continuar el camí marcat per gairebé 50 anys d’experiència, segueixen compromesos amb la qualitat artesanal i en oferir bons productes.
Empresa de difusió turística basada en la història, la cultura i el patrimoni local.
Ruta turística agroalimentària per conèixer formatgeries i granges de llet de proximitat.
Ruta turística agroalimentària lligada al coneixement al voltant de la tòfona, un producte de gran valor gastronòmic i de propietats excepcionals.
Ruta turística agroalimentària que permet conèixer el camí del blat forment del camp a la taula.
L’aplec de Santa Llúcia es celebra el diumenge després de Pasqua a l’església de Santa Llúcia.
Es celebra el dia 11 de novembre (Sant Martí) dia en què es festegen els actes de caràcter més tradicional.
La festa Major de Santa Eulàlia de Puig-oriol es celebra el dia 10 de desembre.
L’acte més tradicional és la benedicció de cotxes a Sant Cristòfol de Borrassers.
El Cros de Sant Joan és una cursa per a petits i grans al voltant de Prats de Lluçanès
Té un origen ramader i neix en el context de la transhumància dels ramats que pujaven de les planes cap a les zones
altes de pastura durant la primavera.
És el dia del patró del poble, Sant Martí, bisbe de Tours, sota l’advocació del qual es va erigir l’església parroquial.
Entre les activitats que es repeteixen any rere any en destaquen dos: la missa i el Treure Ball.
Els principals actes són la missa solemne que es celebra en honor del patró de la parròquia, Sant Feliu, i la dansa del Treure Ball.
És una dansa molt antiga que es balla per la Festa Major i en la festivitat de Sant Pere Almató.
Aquesta passejada combina descobrir part del nucli antic del poble, passant per punts de la Ruta de la forja.
Cita cultural on el teatre al carrer, la història i els millors productes artesans es troben per vestir la respresentació dels processos i judicis de bruixes que es van dur a terme al poble durant el segle XVII.
Es celebra per la Mare de Déu d’agost, el 15 d’agost, dia en què es festegen els actes de caràcter més tradicional.
S’organitzen diferents activitats per a tots els públics, totes elles centrades en aquest producte tan preuat.
La fira es centra a donar a conèixer aspectes relacionats amb el medi, fomentant les activitats de lleure al territori, prioritzant aspectes de sostenibilitat i respecte pel medi natural.
Les melodies actuals del ball de bastons són autòctones i només es toquen a Sant Bartomeu del Grau.
Es celebra dins els actes de la Fira de Natura i Muntanya de Sant Bartomeu del Grau.
Es celebra als voltants del 25 d’agost, Sant Genís i el 28 d’Agost, Sant Agustí, copatrons del municipi.
Una de les fires més importants que tenia Catalunya d’orígen ramader vinculada a l’antiga activitat de transhumància.
La diada es celebra amb un repic de campanes des del campanar de l’església parroquial de Sant Vicenç i un petit festival de foc i llum: Les Xeres de Santa Àgata.
Els focs de Sant Isidre s’encenen a la vesprada de la revetlla de Sant Isidre, patró dels pagesos, el dia 14 de maig.
Els comerços de la vila obren les portes al vespre incentivant les compres al carrer i creant un molt bon ambient que s’allarga fins ben entrada la nit.
Ha estat tradicionalment un lloc de trobada de veïns de municipis de tota la comarca, que aprofiten per fer les seves compres.
És una fira de tradició centenària que s’ha realitzat de forma continuada des del S. XVIII, dedicada especialment a l’agricultura i la ramaderia.
Es celebra el cap de setmana proper al dia del patró, així com el mateix dia Sant Vicenç, el 22 de gener,
Dansa cerimonial, interpretada per joves de la vila, que s’interpreta des de finals del segle XVIII a la plaça Major d’Alpens.
El Monestir de Lluçà, antiga canònica agustiniana, constitueix un petit gran conjunt patrimonial medieval de primer ordre dins el romànic català.
La Trencadansa és una dansa cerimonial i molt estimada pels pradencs que es balla el 22 de gener, per Sant Vicenç, festa major de Prats de Lluçanès, a la plaça Vella.
Alpens celebra la festa Major del poble en honor als sants patrons Sant Cosme i Sant Damià cada 27 de setembre.
Alpens rep durant aquests dies molts visitants interessats en conèixer l’ofici de forjador, que semblava desaparegut i en canvi continua ben viu.
Es tracta d’una fira ambientada en la Batalla d’Alpens (segle XIX) que succeí durant la tercera guerra carlina.
Es troba situada a l’extrem nord-oriental del límit del terme municipal dominant una àmplia panoràmica de la Plana de Vic i els Pirineus.
La majoria dels bancs de l’església duen inscrits els noms de grans masies de Sobremunt.
Jaume Puig de Perafita i els seus dos fills, Francesc i Antoni Puig i Sorribes van ser, segurament, els lluçanesos més importants de la Guerra de Successió.
Santa Margarida de Vilaltella pot ser considerada perfectament de finals del segle XI o principis del XII.
Sant Pere és una església de gran dimensions d’estil barroc. A l’interior de l’església es conserva el timpà de l’antiga església romànica decorat amb baix relleu.
Es tracta d’un petit museu amb una col·lecció d’unes 5.000 peces de terrissa d’utilitat i ceràmica dels Països Catalans que té la finalitat de mostrar i conservar aquesta tradició popular.
Puig Ciutat és un jaciment d’època romana,destruït de manera violenta per les tropes de Juli Cèsar l’any 49 aC.
El mirador de Sant Sebastià ofereix boniques vistes del poble i els voltants d’Oristà.
Originalment era una petita església d’una sola nau coberta amb volta de canó i capçada a llevant per un absis semicircular amb una finestra d’una sola esqueixada
Davant de la capella de Sant Nazari, encara es conserven les restes de diverses edificacions que corresponien a l’antiga cel·la de l’ermità de la capella i un molí d’oli per a ús d’aquesta capella.
És el mas on nasqué Perot Rocaguinarda, que es convertiria en un dels bandolers més coneguts al Principat de Catalunya a principis del segle XVII.
Presenta dos nivells parcialment superposats arran del descobriment de la cripta-tribuna de l’antiga església romànica.
c/ Vell, 3
08515 – Santa Creu de Jutglar (Olost)
93 888 00 50
turisme@ consorci.llucanes.cat
Horari d’atenció al públic:
de dilluns a divendres de 8.30h a 15:00h