El bonic poble de Perafita està situat sobre una carena elevada entre l’extensa vall de la riera Gavarresa.
El bonic poble de Perafita està situat sobre una carena elevada entre l’extensa vall de la riera Gavarresa, i té una forma allargada seguint la direcció de la carena. La part més antiga del poble, està formada per petits carrerons: carrer Major, la plaça Major, la plaça de l’Església, amb l’església de Sant Pere (edifici barroc) i el carrer Nou, amb dos agrupacions de cases a banda i banda: el barri o veral de Montjuïch a l’est i els carrers del Tint i de la Font a l’oest, que daten dels segles XVII, XVIII i XIX. El topònim “Perafita” prové del llatí “Petra-ficta” que etimològicament vol dir “pedra–fita” és a dir pedra col·locada en un indret per indicar els límits de propietat o territori. D’aquesta pedra, però, actualment no en queda cap vestigi.
El primer document que parla de Perafita data del 5 de març de 1069 en el Diplomatari de la Catedral de Vic. Des de començament del segle XI a Perafita hi havia una propietat alodial dels senyors de Besora. L’any 1.082, aquesta propietat fou donada al bisbe Berenguer Sunifred de Lluçà en atenció a uns béns que n’havia rebut a Orís, Besora i Torelló. Perafita entrava de ple dins de la jurisdicció del baró de Lluçà. El poble cresqué ràpidament durant els segles XIV i XV i es va convertir en un dels nuclis comercials i artesanals importants del Lluçanès.
L’any 1396 la reina Maria concedí als homes de la Baronia del Lluçanès la figura del sotsveguer i establia una doble cúria a Perafita i a Sant Feliu Sasserra. Així doncs, Perafita compartí la capitalitat administrativa del Lluçanès encara que de forma intermitent fins el 1661. L’any 1854 el poble comptava amb 850 feligresos i 58 masies, el màxim de pobladors de tota la seva història. El mateix any van morir a Perafita 109 persones per l’epidèmia de còlera.
La masia fortificada dels Puig, cremada a principis del segle XVIII per la vinculació dels Puig de Perafita contra Felip de Borbó durant la Guerra de Successió, va estar derruïda durant molts anys. El 1885 s’hi va construir el Castell Nou, d’estil francès, en escarni a la lluita dels Puig contra espanyols i francesos. Va ser reformat l’any 1977.
Disfruta de la teva estada a prop de la natura al Lluçanès! Un petit plaer!
Disfruta de la teva estada a prop de la natura al Lluçanès! Un petit plaer!
Hem recuperat vells encants com la pedra de la salera que ens dóna el nom, i adaptat a les comoditats modernes.
La casa es troba envoltada de camps de pastura i bosc, en un lloc molt tranquil i bonic a 2 km del poble.
Es celebra el cap de setmana proper al dia 29 de juny, dia del patró de la parròquia (Sant Pere Apòstol).
L’aplec es celebra a l’entorn de l’ermita de Santa Margarida de Vilaltella i molta gent de Perafita hi arriba caminant des del poble.
Lloguer Ebikes ofereix una bona oportunitat per descobrir el Lluçanès sobre rodes d’una forma sostenible! Natura, cultura i gastronomia t’esperen !
La “burricleta” és una empresa de lloguer de bicicletes elèctriques per poder realitzar rutes tranquil·les i relaxades al Lluçanès.
Recorregut entre la poblacions de Perafita i el Santuari de la Mare de Déu dels Munts.
Recorregut entre les poblacions de Perafita i Santa Eulàlia de Puig-oriol.
Recorregut circular entre les poblacions de Perafita i Sant Martí d’Albars.
Recorregut apte per a tothom entre la població de Perafita i l’ermita de Santa Margarida de Vilaltella.
El recorregut transcorre per els llocs més emblemàtics del ric patrimoni del poble.
Dedica tota una diada amb programació de concerts de diferents grups de grans professionals de l’acordió.
S’obre en el llit del torrent de Cogullers, excavada en roques calices amb els entorns recoberts d’un espès bosc.
Alzina (Quercus ilex) de grans dimensions que conserva la capçada completa, molt arrodonida.
Jaume Puig de Perafita i els seus dos fills, Francesc i Antoni Puig i Sorribes van ser, segurament, els lluçanesos més importants de la Guerra de Successió.
Santa Margarida de Vilaltella pot ser considerada perfectament de finals del segle XI o principis del XII.
Sant Pere és una església de gran dimensions d’estil barroc. A l’interior de l’església es conserva el timpà de l’antiga església romànica decorat amb baix relleu.
Forn de pa i Coques de Perafita. Espai de cafeteria amb degustació i venda d’alimentació de proximitat, embotits, formatges, mel, melmelades, xocolates, sucs naturals, vins…
c/ Vell, 3
08515 – Santa Creu de Jutglar (Olost)
93 888 00 50
turisme@ consorci.llucanes.cat
Horari d’atenció al públic:
de dilluns a divendres de 8.30h a 15:00h