Un poble marcat per la història, amb bell patrimoni, cultura i tradicions que constitueixen l’empremta de la població.
Prats de Lluçanès és un poble d’uns 2.500 habitants situat a l’oest del Lluçanès. Un poble envoltat per un mosaic agrícola, i marcat per la història està format per bell patrimoni, cultura i tradicions que constitueixen l’empremta de la població: romànic, revoltes, guerres, bruixes, transhumància, o petites joies del modernisme rural.
Prats fou un important centre lligat a l’activitat de la transhumància amb un potent gremi de paraires que deixaria una gran empremta en el desenvolupament econòmic i social de la vila. Aquesta activitat productiva ens va deixar una de les celebracions més populars de la vila: les festes de Sant Joan i els Elois, amb el seu ball “el Contrapàs” originades per la celebració de la festa dels traginers, que es dedicaven a transportar el producte dels paraires per bona part de l’estat espanyol.
El poble actual va ser reedificat durant el segle XVIII després que el 5 de febrer del 1714, en l’última etapa de la Guerra de Successió, la vila va ser cremada per les tropes del borbó Felip V, comandades per Carrillo de Albornoz, comte de Montemar. Aquesta data i fets encara es recorden cada any tocant les campanes per Santa Àgata i amb una sèrie d’actes commemoratius.
La bruixeria també va marcar empremta: Maria Pujol, coneguda com la Bruixa Napa, va ser la última bruixa ajusticiada de Catalunya el dia 8 de gener de 1767. Avui en dia encara es recorda la llegenda i el Roc Foradat, on s’hi accedeix a través d’un sender local de la població.
Així mateix una de les nadales més interpretades a l’actualitat, amb traduccions a diverses llengües, és la que coneixem amb el nom de “Fum, fum, fum”, una cançó que, com moltes altres de la mateixa tipologia, se’n desconeix l’origen, però de la qual els veïns de Prats de Lluçanès en presumeixen de ser-ne una mica el bressol. El “Fum, fum, fum”, l’havia recollit Joaquim Pecanins i Fàbregas a Prats de Lluçanès, possiblement entre el 1903 i el 1904, en una època en què algunes nadales van deixar de cantar-se a l’església i van començar a formar part del repertori coral. Així els compositors Francesc Pujol i Joan Lamote de Grignon en van fer una primera harmonització per a poder ser interpretat, entre altres, per l’Orfeó Català i l’Orfeó Manresà, que d’aquesta manera van contribuir a la seva difusió.
Més informació
El nucli de Prats de Lluçanès inicialment neix al voltant de la capella dedicada Sant Vicenç, actualment denominada església de la Mare de Déu de la Bona Sort. Per tant, la zona més antiga del poble és la zona que integrava l’antiga sagrera – terreny de 30 passes al voltant de l’església consagrada que gaudia d’immunitat i protecció eclesiàstica -. A Prats, la sagrera estava formada pel carrer dels Llims o de la Bona Sort, conegut abans amb els noms de carrer de Terrabusters i carrer de la Costa, i per la plaça Vella.
Des de principis del segle XI i fins ben entrat el segle XV, la població de Prats no es concentrava constituint cap nucli urbà, però en el seu altiplà s’hi formaven conjunts importants de cases de pagès, depenent majoritàriament de les batllies de Torroella i del Soler de N’Hug.
Després de la Pesta Negra del 1348 i la conseqüent mortaldat, el 1435 la parròquia de Sant Vicenç de Prats es va unir, com a sufragània, a Santa Eulàlia de Pardines, ja que en la seva demarcació sols hi vivien cinc famílies, i perdé la categoria parroquial. A meitat del segle XVI, la població havia crescut una mica. Així, en el fogatge de 1553 es recullen 56 cases a la sagrera de prats de Lluçanès.
Com a conseqüència de l’increment de població a principis del segle XVII, es construeix un nou temple al nucli de Prats, la nova església de Sant Vicenç de Prats, acabada el 1649. Amb l’augment demogràfic la vila arribà el 1681 a tenir més de 150 cases al nucli i 9 cases de camp, tal com ho documenta el títol de Lleial Vila concedit per Carles II, l’any 1681. Aquest creixement es va estroncar a principis del segle XVIII, quan les tropes felipistes van incendiar el nucli de Prats de Lluçanès, deixant unes 90 cases dempeus.
La població es va refer, al llarg del segle XVIII, època de gran creixement demogràfic. Durant el segle XIX es va veure la necessitat de fortificar la part cèntrica de la vila per la seva situació estratègica en el context de les guerres carlines. Es va emmurallar una part de la vila, deixant-hi quatre portals d’entrada batejats amb els noms de Cristina, Isabel, sant Sebastià i Casa Gran. Després d’uns anys d’inestabilitat i crisi a causa de les guerres carlines (la primera i la tercera foren especialment violentes), que van començar a Prats de Lluçanès amb la revolta de Galceran, s’entrà en un període de benestar que va permetre expandir i reformar el nucli urbà.
La Guerra Civil (1936-1939) també va marcar la vila de Prats de Lluçanès.
Allotjaments
Àrea d’Autocaravanes – Prats de Lluçanès
Ofereix un entorn molt especial on podreu gaudir amb tota tranquil·litat i comoditat.
Fires i mercats
Mercat setmanal
Ha estat tradicionalment un lloc de trobada de veïns de municipis de tota la comarca, que aprofiten per fer les seves compres.
Fira de Santa Llúcia
És una fira de tradició centenària que s’ha realitzat de forma continuada des del S. XVIII, dedicada especialment a l’agricultura i la ramaderia.
Fira de Sant Jaume
És una fira centenària on podràs passejar entre les parades d’artesania, assistir a concerts i tastar productes artesans.
Identitat i tradicions
Diada de Santa Àgata
La diada es celebra amb un repic de campanes des del campanar de l’església parroquial de Sant Vicenç i un petit festival de foc i llum: Les Xeres de Santa Àgata.
Focs de Sant Isidre
Els focs de Sant Isidre s’encenen a la vesprada de la revetlla de Sant Isidre, patró dels pagesos, el dia 14 de maig.
Mercat setmanal
Ha estat tradicionalment un lloc de trobada de veïns de municipis de tota la comarca, que aprofiten per fer les seves compres.
Fira de Santa Llúcia
És una fira de tradició centenària que s’ha realitzat de forma continuada des del S. XVIII, dedicada especialment a l’agricultura i la ramaderia.
Festa Major de Sant Vicenç
Es celebra el cap de setmana proper al dia del patró, així com el mateix dia Sant Vicenç, el 22 de gener,
La Trencadansa
La Trencadansa és una dansa cerimonial i molt estimada pels pradencs que es balla el 22 de gener, per Sant Vicenç, festa major de Prats de Lluçanès, a la plaça Vella.
Fira de Sant Jaume
És una fira centenària on podràs passejar entre les parades d’artesania, assistir a concerts i tastar productes artesans.
Lluçanès actiu
Cros de Sant Joan
El Cros de Sant Joan és una cursa per a petits i grans al voltant de Prats de Lluçanès
Ruta urbana de Prats de Lluçanès
A través de la ruta es poden conèixer els principals edificis modernistes, les antigues places on s’hi ballen belles danses, fonts i safareigs, esglésies i petites capelles, o edificis que van sobreviure a la crema i destrucció del poble al segle XVIII.
Ruta de Sant Andreu
Itinerari planer que passa per Sant Sebastià i es dirigeix a l’església de Sant Andreu de Llanars, una petita joia del romànic del segle XII.
Ruta de Santa Eulàlia
Ruta per a tots els públics que passa per punts destacats del municipi com Santa Llúcia, Font del Clotet, el Gorg del Molí de Galobardes i Santa Eulàlia de Pardines.
Ruta de Lurdes
Sender local que passa als voltants del Santuari de Lurdes de Prats de Lluçanès, la Font de les Coves i Sant Marçal.
Prats de Lluçanès-Lluçà
Una Ruta que uneix aquests dos nuclis de població, recuperant els antics corriols que utilitzaven els veïns per accedir a les dues poblacions, quan encara no hi havia la carretera.
Circuit Permanent d’Orientació
Per a fer-lo és necessari el mapa que conté totes les estaques fixes i la proposta dels tres tipus de circuits.
Ruta de la Bruixa Napa
La ruta de la Bruixa Napa ens permet veure durant 8 quilòmetres, punts especials i relacionats amb la bruixeria.
BTT Ruta Sant Andreu de Llanars
Ruta de dificultat fàcil (verda) al voltant de Prats de Lluçanès. Variant de la ruta Costa de la Cavalleria
BTT Els Elois
Ruta de dificultat fàcil (verda) que ens permetrà vorejar el municipi de Prats de Lluçanès.
BTT Costa de la Cavalleria
Ruta de dificultat mitjana (blava), coincideix, en bona part, amb el sender de petit recorregut PR C-44.
BTT El Sorreigs
Ruta de dificultat difícil (vermella), amb traçat pronunciat que voreja l’Espai d’Interès Natural del Sorreigs.
BTT Aiguabarreig
Ruta de nivell difícil (vermella), de nivell tècnic alt que transcorre per diferents municipis: Prats de Lluçanès, Oristà i Olost.
Lluçanès esdeveniments
Diada de Santa Àgata
La diada es celebra amb un repic de campanes des del campanar de l’església parroquial de Sant Vicenç i un petit festival de foc i llum: Les Xeres de Santa Àgata.
Obrim de Nit
Els comerços de la vila obren les portes al vespre incentivant les compres al carrer i creant un molt bon ambient que s’allarga fins ben entrada la nit.
Lluçanès natural
El Roc Foradat
És l’indret on la llegenda assenyala que la Bruixa Napa preparava els seus beuratges i on hi amagava les gallines que robava.
Font del Clotet
Es troba situada en un indret fresc i ombrívol, sota una petita balma enmig del rec que prové de Teulats.
Patrimoni i cultura
Església de Sant Vicenç
L’edifici de l’actual església parroquial de Prats, situada a la plaça de l’església, al carrer Major de Prats de Lluçanès es va construir entre els anys 1627 i 1649.
Espai de Memòria
L’Espai de Memòria de Prats de Lluçanès és l’itinerari commemoratiu dels fets ocorreguts el 3 de febrer de 1939 quan, després d’un cruent combat, les tropes franquistes van entrar a la població de Prats de Lluçanès.
Les Tres Fonts
Les Tres Fonts és una font de poble que data del segle XVIII situada al capdavall del carrer de la Font dins el nucli de Prats de Lluçanès.
Santa Eulàlia de Pardines
D’origens medievals, Santa Eulàlia de Pardines es troba documentada l’any 915, quan encara depenia del castell d’Oristà.
Santuari de Lurdes
La figura blanca i discreta del santuari de Lurdes és omnipresent des de qualsevol punt del Lluçanès.
Església de Sant Sebastià
Davant la petita esplanada de l’ermita de Sant Sebastià hi acaben les curses dels Elois que es fan en el marc de la Festa de Sant Joan i els Elois.
Safareig públic
El safareig es troba a cobert per una estructura amb teulada d’una sola vessant i presenta diverses obertures de maó i amb arcs de mig punt.
Capella de la Bonasort
La petita capella de la Bona sort va donar naixement al poble de Prats de Lluçanès que es va desenvolupar al seu voltant.
Bars i Restaurants
Gastronomia i productes
Ecodietètica La Terra
Botiga especialitzada en productes dietètics, herbes medicinals, cosmètica natural, alimentació ecològica i complements per a la salut de tota mena.
Cal Vilardell
A part dels tradicionals vins de venda a doll, tan tradicional encara als pobles, disposem d’unes 400 referències d’embotellats entre vins, caves i licors.
Forn de pa Vilamú
Venda de pa, pastes i coques. Especialitat recomanable la coca de crema i xocolata i les galetes Napes.
Forn de pa J.Bruch (Cal Finus)
Venda de pa artesà, pa de fajol, pa de cereals, pa de nous, pa forment, pastes i coques artesanes.
Fleca Fusté (Cal Padessé)
Venda de pa, pastes i coques d’elaboració pròpia i artesana, tot cuit amb llenya, i pastissos.
Carnisseria El Taulell
Productors i elaboradors fan venda de carn i embotits d’elaboració pròpia procedents de la seva explotació El Soler de n’Hug.
Carnisseria Ca la Rosa
Venen xai criat a casa, embotits artesans d’elaboració pròpia i vedella del Lluçanès.
Supermercat Spar-Plans Pujals
Petit supermercat de poble situat al carrer Orient de Prats de Lluçanès especialitzat en fruita fresca i carnisseria.
Supermercat Llobet
Petit supermercat de poble situat a la plaça Nova de Prats de Lluçanès que ofereix producte fresc de proximitat.
Noir et Blanc
Elabora i comercialitza productes gastronòmics amb tòfona de recol·lecció pròpia. Forma part de la Ruta de la Tòfona
El Soler de n’Hug
Produeixen llet de vaca, carn de xai, de vedell i de porc. Així mateix, elaboren diferents tipus d’embotits. També cultiven blat forment, i formen part de la Ruta de la Llet.
Mercat setmanal
Ha estat tradicionalment un lloc de trobada de veïns de municipis de tota la comarca, que aprofiten per fer les seves compres.
